CAT: Aquest article té la seva base conceptual en dues de les anomenades disciplines híbrides: l’ecologia del paisatge i l’agroecologia. Les disciplines híbrides són noves propostes epistemològiques i metodològiques que sorgeixen com a resposta al corrent dominant en la ciència contemporània, que tendeix a especialitzar i parcel.lar excessivament el coneixement.
Mentre que els científics agrícoles desenvolupen noves tecnologies basades en el coneixement científic per modernitzar l’agricultura tradicional, els agroecòlegs estudien les tecnologies tradicionals de pagesos i indígenes per obtenir coneixements científics moderns. L’ecologia del paisatge tracta els aspectes estructurals i funcionals del paisatge, i fa una aportació notable respecte al paper de les activitats agrosilvopastorals tradicionals (o aquelles dissenyades amb criteris agroecològics) en la conservació dels espais naturals. El concepte de dimensió ambiental del sector primari fa referència al paper de l’activitat agrosilvopastoral sostenible en el funcionament ecològic del territori i als vincles positius que s’estableixen entre el sector primari i el sistema socioeconòmic: generació i manteniment de diversitat paisatgística, manteniment de biodiversitat, reducció de la vulnerabilitat del territori enfront a grans incendis forestals, producció de recursos bàsics del turisme de natura –cultura, paisatge i natura– i suport per a l’educació ambiental. La descripció de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera) servirà per exemplificar els beneficis del manteniment de l’afeblit sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
ESP: Este artículo tiene la base conceptual en dos de las llamadas disciplinas híbridas: la ecología del paisaje y la agroecología. Las disciplinas híbridas son nuevas propuestas epistemológicas y metodológicas que surgen como respuesta a la corriente dominante en la ciencia contemporánea, la cual tiende a especializar y parcelar excesivamente el conocimiento. Mientras que los científicos agrícolas desarrollan nuevas tecnologías para modernizar la agricultura tradicional basadas en el conocimiento científico, los agroecólogos estudian las tecnologías tradicionales de campesinos e indígenas para obtener conocimientos científicos modernos. La ecología del paisaje trata los aspectos estructurales y funcionales del paisaje, y hace una aportación notable respecto al papel de las actividades agrosilvopastorales tradicionales (o aquellas diseñadas con criterios agroecológicos) en la conservación de los espacios naturales. El concepto de dimensión ambiental del sector primario se refiere al papel de las actividades agrosilvopastorales sostenibles en el funcionamiento ecológico del territorio y a los vínculos positivos que se establecen entre el sector y el sistema socioeconómico: generación y mantenimiento de diversidad paisajística, mantenimiento de biodiversidad, reducción de la vulnerabilidad del territorio frente a grandes incendios forestales, producción de recursos básicos para el turismo de naturaleza y apoyo a la educación ambiental. La descripción de la explotación de agricultura ecológica de Can Pèlacs (Matadepera) servirá para ejemplificar los beneficios del mantenimiento del debilitado sector primario en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y l’Obac.
ANG: The conceptual basis of this article is two of the so-called hybrid disciplines: landscape ecology and agroecology. They are new epistemological and methodological concepts that emerge as a response to the dominant current in contemporary science, which tends to specialise and compartmentalise knowledge excessively. Whilst agricultural scientists are developing new technologies based on scientific knowledge to modernise traditional agriculture, agroecologists are studying the traditional technologies of farmers and local people to obtain modern scientific knowledge. Landscape ecology deals with the structural and functional aspects of the landscape, and makes a notable contribution to the role of traditional agrosilvopastoral activities (or the ones designed with agroecological criteria) in the conservation of natural spaces. The concept of the environmental dimension of the primary sector refers to the role of sustainable agrosilvopastoral activity in the ecological functioning of the territory and the positive ties established between the primary sector and the socioeconomic system: generation and maintenance of landscape diversity, maintenance of biodiversity, reduction of the vulnerability of the territory to major forest fires, production of basic nature tourism resources – culture, landscape and nature – and support for environmental education. The description of the ecological agricultural exploitation of Can Pèlacs (Matadepera) will serve as an example of the benefits of maintaining the weakened primary sector in Sant Llorenç del Munt i l’Obac nature reserve.